Un Faceciós (IV)

[@more@]  


   Era l’explosió del nou any: caos de fang i neu, travessat per mil carrosses, espurnejat de joguines i bombons, formiguejat de cobdícia i desesperació, deliri oficial d’una gran ciutat fet per torbar el cervell del solitari més fort.    

      

   En mig d’aquest desori i d’aquesta cridòria, un ase trotava vivament, empaitat per un malgirbat armat amb un fuet.    

      

   Quan l’ase anava a tombar la cantonada d’una vorera, un senyoret enguantat, empolainat, cruelment encorbatat i empresonat dintre del seu vestit nou, s’inclinà ceremoniosament davant l’humil bestia, i li digué traient-se el barret: “Us la desitjo bona i feliç!” després es girà jo no sé cap a quins camarades amb aire de fastuositat, com per demanar-los afegir la seva aprovació al seu acontentament.    

      

  L’ase no veié aquest bonic faceciós, i continuà corrent amb zel on el cridava el seu deure.    

           

 En quant a mi, fui pres súbitament d’una immensurable ràbia contra aquest magnífic imbècil, que em semblà concentrar en ell tot l’esperit de França.


    

Un plaisant

     C’était l’explosion du nouvel an: chaos de boue et de neige, traversé de mille carrosses, étincelant de joujoux et de bonbons, grouillant de cupidités et de désespoirs, délire officiel d’une grande ville fait pour troubler le cerveau du solitaire le plus fort.
     Au milieu de ce tohu-bohu et de ce vacarme, un âne trottait vivement, harcelé par un malotru armé d’un fouet.
     Comme l’âne allait tourner l’angle d’un trottoir, un beau monsieur ganté, verni, cruellement cravaté et emprisonné dans des habits tout neufs, s’inclina cérémonieusement devant l’humble bête, et lui dit, en ôtant son chapeau: "Je vous la souhaite bonne et heureuse!" puis se retourna vers je ne sais quels camarades avec un air de fatuité, comme pour les prier d’ajouter leur approbation à son contentement.
     L’âne ne vit pas ce beau plaisant, et continua de courir avec zèle où l’appelait son devoir.
     Pour moi, je fus pris subitement d’une incommensurable rage contre ce magnifique imbécile, qui me parut concentrer en lui tout l’esprit de la France.

    

     Charles Pierre Baudelaire

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.