El Mirall (XL)

[@more@]


   Un home espantós entra i es mira en el mirall.

   “— Per què us mireu al mirall, puix que no us hi podeu veure més que amb desplaer?”

   L’home espantós em respon: “— Senyor, d’acord amb els immortals principis de 89, tots els homes són iguals en drets; per tant jo posseeixo el dret de mirar-me; amb plaer o desplaer; això no concerneix més que a la meva consciència.”

   En nom del bon sentit, jo tenia sens dubte raó; però, des del punt de vista de la llei, ell no estava equivocat.


Le miroir

     Un homme épouvantable entre et se regarde dans la glace.
     "– Pourquoi vous regardez-vous au miroir, puisque vous ne pouvez vous y voir qu’avec déplaisir?"
     L’homme épouvantable me répond: "– Monsieur, d’après les immortels principes de 89, tous les hommes sont égaux en droits; donc je possède le droit de me mirer; avec plaisir ou déplaisir, cela ne regarde que ma conscience."
     Au nom du bon sens, j’avais sans doute raison; mais, au point de vue de la loi, il n’avait pas tort.

      Charles Pierre Baudelaire



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.