Arxiu de l'autor: turixo

[@more@]         “Verdaderament, estimada meva, vós em fatigueu sense mesura i sense pietat; es diria, en sentir-vos sospirar, que sofriu més que les espigoladores sexagenàries i que les velles mendicants que arrepleguen crostes de pa a la porta dels … Continua llegint →

[@more@]     Per fi! sol! No se sent més que el rodament d’alguns carruatges endarrerits i esllomats. Durant algunes hores, posseirem el silenci, sinó el repòs. Per fi! la tirania de la cara humana ha desaparegut, i ja no sofriré … Continua llegint →

[@more@]     Hi ha naturaleses purament contemplatives i del tot impròpies per l’acció, que tanmateix, sota un impuls misteriós i desconegut, actuen alguna vegada amb una rapidesa de la qual elles mateixes haurien cregut ser incapaces.             Tal el … Continua llegint →

[@more@]          “— Bonic gos meu, gos meu bo, estimat quisso meu, acosteu-vos i veniu a respirar un excel·lent perfum comprat al millor perfumer de la ciutat.”     I el gos, bellugant la cua, el què és, crec jo, … Continua llegint →

[@more@]        Quina admirable jornada! El vast parc s’esvaneix sota l’ull ardent del sol, com la joventut sota la dominació de l’Amor.    L’èxtasi universal de les coses no s’expressa amb cap soroll; les aigües mateixes estan com adormides. … Continua llegint →

[@more@]      Sota un gran cel gris, en una plana polsosa, sense camins, sense herbei, sense un card, sense una ortiga, em trobí varis homes que marxaven corbats.   Cadascun d’ells duia sobre el seu dors una enorme Quimera, tan … Continua llegint →

[@more@]     Una cambra que s’assembla a un somieig, una cambra veritablement espiritual, on l’atmosfera estagnant està lleugerament tenyida de rosa i de blau.            L’ànima hi pren un bany de peresa, aromatitzat per la recança i el desig. … Continua llegint →

[@more@]      Era l’explosió del nou any: caos de fang i neu, travessat per mil carrosses, espurnejat de joguines i bombons, formiguejat de cobdícia i desesperació, deliri oficial d’una gran ciutat fet per torbar el cervell del solitari més fort.     … Continua llegint →

[@more@]     Com ho són de penetrants els finals de jornada de la tardor! Ah! penetrants fins al dolor! ja que hi ha certes sensacions delicioses de les quals la vaguetat no exclou la intensitat; i no hi ha punta … Continua llegint →

[@more@]     La petita vella neulida es va sentir tota rejovenida veient aquest bonic infant a qui tothom li feia festes, a qui a tots volia plaure; aquest petit ser, tan fràgil com ella, la petita vella, i, com ella … Continua llegint →