Arxiu de l'autor: turixo

[@more@]        Era gran l’assemblea de les Fades per procedir al repartiment dels dons entre els nou nats, arribats a la vida les ultimes vint-i-quatre hores.             Totes aquestes antigues i capritxoses Germanes del Destí, totes aquestes Mares estrafolàries … Continua llegint →

[@more@]       Vull donar la idea d’un divertiment innocent. N’hi ha tan poques de diversions que no siguin culpables!             Quan sortireu al carrer el matí amb la intenció decidida de vagarejar per les carreteres, omplireu les vostres butxaques … Continua llegint →

[@more@]     Hi ha un país superb, una terra de Xauxa en diuen, que somio visitar amb una vella amiga. País singular, ofegat dins les boires de nostre Nord, i que es podria anomenar l’Orient de l’Occident, la Xina de … Continua llegint →

[@more@]     Deixa’m respirar molt de temps, molt de temps, l’olor dels teus cabells, i submergir-hi tota la meva cara, com un home alterat dins l’aigua d’una font, i agitar-los amb la meva mà com un mocador olorós, per sacsejar … Continua llegint →

[@more@]     Els xinesos veuen l’hora dintre l’ull dels gats.                  Un dia un missioner, passejant-se per les afores de Namkin, s’adonà que havia oblidat el seu rellotge, i demanà a un xiquet quina hora era.    El noi del celeste … Continua llegint →

El Pastís    Jo viatjava. El paisatge en el mig del qual estava situat era d’una magnitud i d’una noblesa irresistibles. En aquest moment, alguna cosa passà sens dubte dins la meva ànima. Els meus pensaments voletejaven amb una lleugeresa … Continua llegint →

[@more@]     Jo viatjava. El paisatge en el mig del qual estava situat era d’una magnitud i d’una noblesa irresistibles. En aquest moment, alguna cosa passà sens dubte dins la meva ànima. Els meus pensaments voletejaven amb una lleugeresa igual … Continua llegint →

[@more@]           Per tot arreu s’escampava, s’expandia, es divertia el poble en vacances. Era una d’aquestes solemnitats amb les quals compten, des de fa molt temps, els saltimbanquis, els rodamóns de fira, els domadors d’animals i els venedors ambulants, per … Continua llegint →

[@more@]     Vauvenargues diu que en el jardins públics hi ha camins freqüentats principalment per l’ambició decebuda, pels inventors desafortunats, per les glòries avortades, pels cors trencats, per totes aquestes ànimes tumultuoses i tancades, en les quals grunyen encara els … Continua llegint →

[@more@]     No està fet tothom per prendre un bany de multitud: gaudir de la multitud és un art; i només pot fer un àpat de vitalitat, a expenses dels gènere humà, aquell a qui una fada ha infós en el … Continua llegint →