Arxiu de l'autor: turixo

 [@more@]   a Ëdouart Manet     “Les il·lusions, — em deia el meu amic, — son tan innombrables potser com les relacions dels homes entre ells, o dels homes amb les coses. I quan la il·lusió desapareix, és a dir quan … Continua llegint →

[@more@]     Ahir, a través de la multitud del bulevard, em notí fregat per un Ésser misteriós que havia sempre desitjat conèixer, i que reconeguí de seguida, encara que no l’hagués vist mai. Hi havia sens dubte en ell, en … Continua llegint →

[@more@]    Quan ens allunyàvem de la tabaqueria, el meu amic féu una acurada tria de la seva moneda; a la butxaca esquerra de la seva armilla introduí petites peces d’or, a la de la dreta, petites peces de plata; … Continua llegint →

[@more@]     Fancioulle era un admirable bufó, i quasi un dels amics del Príncep. Però per a les persones consagrades al món còmic, les coses serioses tenen fatals atraccions, i, per bé que pugui semblar estrany que les idees de … Continua llegint →

[@more@]    Ah! voleu saber per què us odio avui. Us serà sense dubte més fàcil comprendre-ho que a mi explicar-vos-ho; ja que sou, crec jo, el millor exemple d’impermeabilitat femenina que es pugui trobar.             Havíem passat plegats … Continua llegint →

[@more@]     El sol aclapara la vila amb la seva llum dreta i terrible; la sorra és enlluernadora i la mar tornassolada. El món estupefacte s’ensorra mandrosament i fa la sesta, una sesta que és una espècie de mort saborosa … Continua llegint →

[@more@]     Es deia ell, passejant-se per un gran parc solitari. “Com seria ella de formosa dins un vestit de cort, complicat i fastuós, descendint, a través de l’atmosfera d’una bella nit, els graons de marbre d’un palau, de cara a … Continua llegint →

[@more@]     Un editor m’ha dit que la solitud es dolenta per a l’home; i per recolzar la seva tesi, cita, com tots els incrèduls, paraules dels Pares de l’Església.             Jo sé que el Dimoni freqüenta voluntàriament els llocs … Continua llegint →

[@more@]     El dia tomba. Una gran calma es fa en els pobres esperits fatigats pel treball de la jornada; i els seus pensaments prenen ara els colors tendres i indecisos del crepuscle.            Mentrestant des de dalt … Continua llegint →

[@more@]     Dos superbs Satans i una Diablessa, no menys extraordinària, han pujat, la darrera nit, l’escala misteriosa per on l’Infern dóna assalt a la feblesa de l’home que dorm, i comunica amb ell en secret. Ells han vingut a … Continua llegint →