Arxiu de l'autor: turixo

El Mirall (XL)

[@more@]    Un home espantós entra i es mira en el mirall.    “— Per què us mireu al mirall, puix que no us hi podeu veure més que amb desplaer?”    L’home espantós em respon: “— Senyor, d’acord amb … Continua llegint

Comentaris tancats a El Mirall (XL)

Un Cavall de Raça (XXXIX)

[@more@]    Ella és molt lletxa. Ella és deliciosa tanmateix!             El Temps i l’Amor l’han marcat amb les seves urpes li han ensenyat cruelment el que cada minut i cada bes s’emporten de joventut i de frescor.          … Continua llegint

Comentaris tancats a Un Cavall de Raça (XXXIX)

Quina és la Verdadera? (XXXVIII)

[@more@]    Jo he conegut una tal Benedicta, que emplenava l’atmosfera d’ideal, i de qui els ulls escampaven el desig de la grandor, de la bellesa, de la glòria i de tot el que fa creure en la immortalitat.          … Continua llegint

Comentaris tancats a Quina és la Verdadera? (XXXVIII)

Els Beneficis de la Lluna (XXXVII)

 [@more@]      La lluna, que és el caprici mateix, mirà per la finestra mentre tu dormies en el teu bressol, i es digué: “Aquest infant em plau.”             I descendí suaument la seva escala de núvols i passà … Continua llegint

Comentaris tancats a Els Beneficis de la Lluna (XXXVII)

El Desig de Pintar (XXXVI)

[@more@]    Desgraciat potser l’home, però feliç l’artista que el desig esquinça!             M’abruso per pintar la que se m’ha aparegut tan rarament i que ha fugit tan de pressa, com una bella cosa lamentable darrera el viatger emportat … Continua llegint

Comentaris tancats a El Desig de Pintar (XXXVI)

Les Finestres (XXXV)

[@more@]    El que mira des de fora a través d’una finestra oberta, no veu mai tantes coses com el que mira una finestra tancada. No hi objecte més profund, més misteriós, més fecund, més tenebrós, més enlluernador, que una … Continua llegint

Comentaris tancats a Les Finestres (XXXV)

Ja! (XXXIV)

   [@more@]    Cent vegades el sol ja havia brollat, radiant o entristit, d’aquesta tina immensa del mar de la qual les vores es deixen a penes apercebre; cent vegades s’havia tornar a submergir, resplendent o apesarat, dins del seu … Continua llegint

Comentaris tancats a Ja! (XXXIV)

Embriagueu-vos (XXXIII)

 [@more@]     Cal estar sempre embriac. Tot està aquí: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible càrrega del Temps que destrossa les vostres espatlles i us inclina cap a terra, cal que us embriagueu sense parar.            Però de … Continua llegint

Comentaris tancats a Embriagueu-vos (XXXIII)

El Tirs (XXXII)

   [@more@] a Franz Liszt    Què és un tirs? Segons el sentit moral i poètic, és un emblema sacerdotal en la mà dels sacerdots o sacerdotesses que celebren la divinitat de la qual són els interpretes i els servidors. Però … Continua llegint

Comentaris tancats a El Tirs (XXXII)

Les Vocacions (XXXI)

[@more@]    En un bonic jardí on els raigs d’un sol de tardor semblaven retardar-se a plaer, sota un cel ja verdós on els núvols d’or suraven com continents a la deriva, quatre bells infants, quatre nois, cansats de jugar … Continua llegint

Comentaris tancats a Les Vocacions (XXXI)